VIURE EN CATALÀ

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'.

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches' diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'.

Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.

No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

V CURS D'HISTORIA DE PENSAMENT POLÍTIC CATALANISTA

Organitzen la Delegació de Ponent Lleida d'Òmnium Cultural i el Departament d'Història de la UdL.

Durant el 2n quatrimestre del curs 2007/2008 de febrer a maig, amb una durada de 20 hores.

Vàlid com a crèdits de lliure elecció i cursos de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIÓ

A la seu d'Òmnium Cultural, c/ del Canonge Brugulat, 6 baixos de 7 a 9 del vespre.

Telèfon 973 272 584,

correu electrònic.

El preu de la matrícula és de 40 € i de 30 € per als socis d'Òmnium.

Les sessions es realitzaran a l'edifici del Rectorat de la UdL, del 20 de febrer al 7 de maig, de 6 a 9 del vespre, menys la lliçó inaugural i la cloenda que seran a 2/4 de 8 del vespre.

Per descarregar el programa, cliqueu aquí

CAMPANYA CIU GENERALS 2008

Font: mesvilaweb.cat

Madrid, ciutat nació

MADRID AVUI ÉS TAN GRAN COM PARÍS O MOSCOU

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat

La literatura econòmica de la globalització parla de ciutats regió. Al segle XXI la ciutat econòmica supera els límits estrictes de la ciutat política. La ciutat regió global té unes noves fronteres funcionals que s'estenen fins on arriben les relacions laborals i residencials que la ciutat política és capaç d'articular. L'AVE radial de Madrid ja ha convertit diferents ciutats en simples barris: Antoni Serra Ramoneda em deia fa poc que Toledo i Guadalajara han desaparegut des del punt de vista empresarial d'ençà que hi arriba l'AVE (Toledo té molt pocs hotels: per què dormir-hi si es pot dormir a Madrid?), i ara és el torn de Valladolid. I quan es parla de la cohesió nacional que els nous cables d'acer de l'AVE estendran per la perifèria, el projecte de Madrid ciutat regió econòmica esdevé el projecte, més identitari que econòmic, de Madrid ciutat nació: la nació espanyola comprimida, però compactada sense fissures, en forma de gran megalòpoli global.

PARÍS ÉS EL MODEL DE MADRID I LA FRANÇA centralitzada és l'estació final de l'Espanya autonòmica del règim comú. Només dues mostres: 1) A www.worldairportawards.com han valorat Barajas l'any 2007 com el desè aeroport del món, quan al 2006 era el 22; en una escala de 0 a 5 estrelles, de qualitat d'instal·lacions i de serveis, Barajas ja n'ha assolit tres mentre que el Prat no en té cap. 2) Madrid ha adjudicat el projecte de nou Campus de la Justícia per a 118 jutjats; segons Expansión, seran els jutjats més grans del món. Madrid té un projecte ambiciós de ciutat global: figurar entre les deu primeres ciutats del món. I com que encara són a mig camí, Madrid està disposada a seguir xuclant recursos humans i econòmics i a seguir sucursalitzant ciutats i regions. Que el ministeri de Foment ja tingui dibuixades, i fetes reserves de sòl, per a les futures rondes M-60 (de 170 quilòmetres) i M-70 (que supera els límits de la província) informen que Madrid aspira als deu milions d'habitants.

TOT OBSERVANT L'EVOLUCIÓ DELS MAPES lumínics nocturns de la UE en els darrers anys es veu com Madrid avui és ja quasi tan gran com París i Moscou, encara que sigui al preu d'estar envoltada d'una superfície fosca i desèrtica creixent, que arriba fins a les perifèries costaneres. El PP va començar a desplegar el projecte de Madrid ciutat nació sense complexos i el PSOE no ha fet res per contrarestar els seus efectes centrípets creixents, ja desencadenats en forma d'imparable bola de neu: hauria pogut impulsar, però no ho ha fet, les infraestructures de l'arc mediterrani, de l'eix de l'Ebre, de la cornisa cantàbrica o els corredors orientals i occidentals d'Andalusia, per passar de l'Espanya radial irreversible a l'Espanya en xarxa que ja no serà. I ara el PSOE vol impulsar el tren de mercaderies de Madrid a Europa per Canfranc (Osca), tot i els seus 53 quilòmetres de túnel, alhora que endarrereix l'eix ferroviari mediterrani! Fa temps que el Gran Madrid ha fet irreversible la seva desafecció amb Catalunya.

EL GEÒGRAF RICHARD FLORIDA, però, sosté que en el segle XXI seran els corredors urbans (urban corridors), i no les grans ciutats megalòpoli, els motors del creixement econòmic; seran agrupacions de ciutats i regions, i no una immensa capital, les unitats econòmiques reals que organitzaran el món i en protagonitzaran el desenvolupament. Florida ha dibuixat un mapa amb els vint corredors urbans més importants del món, un dels quals és l'Eurosunbelt: perfectament delimitat i unificat, aquest corredor va d'Alacant a Lió passant per València, Barcelona i Marsella. Amb 20 milions d'habitants, és potència turística i industrial i té capacitat d'atracció d'empreses per alguns costos competitius i pel seu estil de vida mediterrani, cada cop més valorat com a factor de localització econòmica i humana.

EN EL MAPA DE FLORIDA NO HI SURT MADRID, que no pertany a cap corredor, mentre a la Península se'n dibuixa un altre entre La Corunya i Lisboa, passant per Porto i Vigo, de deu milions d'habitants. Un operador logístic m'explica que quan una gran empresa global vol instal·lar-se a Madrid, allà només hi veu els seus sis milions d'habitants; a Barcelona, en canvi, hi veu la capitalitat geogràfica, demogràfica i econòmica del corredor urbà abans esmentat, així com també una porta d'entrada privilegiada per al comerç asiàtic amb destinació a Europa. Barcelona, Tarragona i València tenen un gran actiu que no té Marsella: una àrea industrial al seu darrere molt diversificada, capaç d'afegir valor i d'acabar els productes semielaborats importats d'Àsia per exportar-los cap a Europa. Talment com fa Flandes.

MENTRESTANT, L'ESTAT A CATALUNYA CONSTRUEIX infraestructures només per anar més de pressa a Madrid: l'AVE s'emporta els recursos que es neguen a Rodalies (fonament de la productivitat de tota ciutat regió) i al tren de mercaderies cap a Europa, i la nova terminal del Prat és per a les companyies que volen a la T-4, i es redueixen les opcions intercontinentals de Barcelona. Tanta obsessió centralista identitària contra la lògica econòmica (deixar aprofitar oportunitats globals als diferents territoris) està reduint la nació espanyola a una simple ciutat regió mesetària; tan immensa, però tan inhòspita, com Los Angeles, i tan lluny de la xarxa de ciutats mitjanes i amb qualitat de vida que articulen els països més avançats d'Europa.

Vergonyós Aniversari

Seis años después de que el 11 de enero de 2002 fueran trasladados a Guantánamo los primeros detenidos, la verguenza continúa. En Guantánamo, el triste símbolo de la guerra contra el terror, aún permanecen más de 270 personas. Detenidas sin que se les haya acusado formalmente de ningún tipo de delito. Sí es delito sin embargo el trato que se les da: condiciones que constituyen tortura o trato cruel, inhumano o degradante, y sin derecho a impugnar la legalidad de su detención.

Muchos de los detenidos presentan graves trastornos de salud, tanto físicos como mentales. Como Abdul Hamid Al-Ghizzawi, que aún padeciendo graves problemas de salud, está recluido en la instalación más dura de Guantánamo y se teme por su vida.

Exigimos al gobierno de los EEUU el cierre inmediato de Guantánamo. Firma para enviarle a Bush el mensaje que debería haber entendido después de seis años. Conseguiremos cerrar este centro ilegal, ilegítimo e inmoral. ¡Cerraremos Guantánamo!.

Gracias por tu compromiso,

Esteban Beltrán

Director - Amnistía Internacional

PS: Trabajar todos los días por los derechos de las personas, a los que otras personas y gobiernos niegan, es posible, con un sencillo clic pasarás a formar parte de Amnistía Internacional.

Adreça web

EN QUIM VILA, NOU CRACK?

Espero que us agradi, a mi m'ha encantat..

QUIM VILA

La Comissió Bilateral tanca acords en immigració, inspecció de treball i gestió del litoral però no arriba a cap acord sobre Renfe

El conseller Saura lamenta que el desacord en Rodalies "tenyeixi de gris els èxits en altres matèries tractades a la Bilateral "

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha lamentat avui que no s’hagi pogut arribar a cap acord sobre el traspàs de Renfe Rodalies en el marc de la Comissió Bilateral “perquè la proposta del govern central no era prou bona per a Catalunya, ja que aquest ha de ser un traspàs madurat” per a poder ser assumit. Saura ha explicat que no s’ha pogut arribar a un acord, però sí que hi ha el compromís de seguir treballant per aconseguir el traspàs com més aviat millor. El conseller ha assegurat que això “deixa dos sabors de la reunió, ja que si no hagués estat per aquest tema la trobada hauria estat un èxit”. Sobre el ritme de desplegament de l’EAC, ha admès que “la impossibilitat d’arribar a un acord en Renfe enterboleix el balanç , que seria bastant satisfactori”.

Font: Int., Rel. Inst. i Part. - Govern

Projecte "gran scala" als Monegros

Suposo que ja heu sentit a parlar del nou “Las Vegas” que es vol construir als Monegros. La ciutadania ja s’ha començat a mobilitzar.

Us deixo la programació d’una jornada que pretén organitzar l’acció de manera conjunta entre les diverses entitats del territori contra aquest projecte i les seves conseqüències ambientalment nefastes.

En què s'ha gastat els diners l'AVE?

Jutgeu vosaltres mateixos....

US DESITJO BONA ENTRADA AL 2008!

Primer que res, m'he de disculpar per tots aquests dies d'aturada en el blog. La feina, la familia i les responsabilitats otorgades, no m'han deixat temps ni per a fer vacances.

Avui doncs, comença per aquest blog, un nou any que espero sigui força profitós per a tothom.

Us deixo un article d'aquest any passat, però molt interessant per al nouvingut 2008.

Font: Política Lingüística

Euskadi, Catalunya i Galícia promouran actuacions conjuntes de foment del plurilingüisme durant 2008 Any Internacional de les Llengües.

Els màxims responsables de la política lingüística basca, catalana i gallega s'han reunit avui a Santiago per estudiar les línies d'actuació de l'any que ve.
A més d'abordar les accions comunes, a la reunió celebrada avui s'han acordat altres qüestions, com la col·laboració dels tres governs amb l'Administració General de l'Estat, la necessitat d'incloure en el sistema educatiu mòduls específics sobre plurilingüisme o la conveniència de que el primer mandat-marc de RTVE reculli i promogui la realitat lingüística de l'Estat.

19 de desembre de 2007.- Euskadi, Catalunya i Galícia programaran accions conjuntes de foment i respecte pel plurilingüisme durant el 2008, declarat Any Internacional de les Llengües per l'Unesco. Així ho han acordat els màxims responsables de la política lingüística dels tres governs en la reunió que han mantingut aquest matí a Santiago, en el marc del protocol de col·laboració que van subscriure el març de 2007.

El viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i la secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Marisol López, s’han reunit amb els seus respectius equips i han acordat iniciar les activitats conjuntes de l'Any Internacional de les Llengües al saló Expolangues de París, que se celebra el pròxim mes de febrer. Després de la reeixida experiència de l'Expolingua de Berlín, on van acudir els tres governs amb un expositor conjunt, a París s'organitzaran activitats específiques que tindran continuació en la resta de les fires internacionals de llengües que se celebrin al llarg de l'any.

D'altra banda, en la reunió s’ha mostrat també l'interès de col·laborar amb l'Administració General de l'Estat per impulsar la normalització lingüística del basc, el català i el gallec en l’àmbit de l'Administració perifèrica de l'Estat.

Una altra de les línies de col·laboració entre Euskadi, Catalunya i Galícia consisteix a treballar conjuntament perquè l'Estat espanyol impulsi i planifiqui programes i actuacions per al desenvolupament de l'educació intercultural, basada en el coneixement de la diversitat cultural i lingüística de tot l'Estat.

Finalment, Patxi Baztarrika, Bernat Joan i Marisol López han manifestat que seria desitjable que, en el primer mandat-marc de la Corporació RTVE, es contribuís a la pedagogia social a favor del multilingüisme. Els tres representants polítics entenen que seria necessari que RTVE fos un mitjà en el qual es facin visibles el basc, el català i el gallec, ja que consideren que la pedagogia social es fa efectiva quan és portada a la pràctica.

Les tres delegacions de Política Lingüística continuaran en els pròxims mesos treballant per avançar en la consecució progressiva d'una major igualtat social entre totes les llengües, contribuint així a la cohesió social i a una millor convivència.